El Tribunal Suprem condemna Ábalos a 24 anys de presó

El Tribunal Suprem ha dictat condemnar l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, a 24 anys i tres mesos de presó per la gestió irregular en la compra de mascaretes durant la pandèmia. En el mateix procediment, l’exassessor Koldo García ha sigut condemnat a 19 anys i huit mesos. De la mateixa manera, l’empresari Víctor de Aldama ha rebut una pena de quatre anys i mig.

Segons el tribunal, els tres acusats van actuar de manera coordinada dins d’una estructura que funcionava com una organització amb repartiment de papers. Esta xarxa hauria intervingut en la compra massiva de material sanitari, concretament 13 milions de mascaretes, a través d’empreses vinculades a l’entorn d’Aldama. Els magistrats consideren acreditat que el sistema es va utilitzar per obtenir beneficis econòmics indeguts.

La resolució també recull altres pràctiques irregulars, com el pagament de quantitats mensuals a Ábalos sota el concepte de despeses fixes. A més, s’inclouen contractacions en empreses públiques de persones vinculades a l’exministre i el finançament del lloguer d’un habitatge a Madrid. El cas també analitza operacions immobiliàries en diferents punts del territori espanyol relacionades amb la trama.

Cumpliment de les penes imposades pel Tribunal Suprem

En relació amb les penes, Ábalos haurà de complir 16 anys efectius de presó i Koldo García 15. En el cas d’Aldama, se li aplica una atenuant per col·laboració amb la justícia, fet pel qual no entrarà a presó de manera immediata si complix les condicions establides. Entre estes, no reincidir i realitzar treballs comunitaris durant un any.

Durant el procés judicial, els principals acusats van mantindre versions diferents dels fets. Ábalos i Koldo García van negar les acusacions i van sol·licitar l’absolució, mentre que Aldama va reconéixer part de la seua implicació. La Fiscalia Anticorrupció havia demanat penes molt semblants a les finalment imposades pel tribunal.

El Suprem assenyala en la sentència que estes conductes han tingut un impacte directe en la confiança de la ciutadania en les institucions públiques. El tribunal advertix que quan es percep un ús privat del poder, es debilita la credibilitat del sistema democràtic. Este és, segons els magistrats, un dels efectes més greus dels fets jutjats.