El Barça fulmina al València en Mestalla i deixa la continuïtat de Corberán a la corda fluixa (0-5)

El que es va viure dissabte a Mestalla ja no és una simple xafada esportiva; és la confirmació d'un cadàver institucional. El València CF va caure golejat per 0-5 davant un FC Barcelona que va jugar a plaer, passejant-se per la gespa d'un estadi que mereix un respecte que la seua pròpia direcció li nega. L'equip de Carlos Corberán, incapaç de competir, sense pla, sense alma i sense recursos tècnics, va signar la pitjor arrancada de campionat de tota la història del club: un punt de dotze, colistes en solitari, un sol gol a favor i nou en contra.

La lectura del partit és devastadora. El Barça de Hansi Flick no va tindre ni que exhibir la seua millor versió per a destrossar l'entramat defensiu blanquinegre. Lamine Yamal i Fermín van fer el que van voler a la zona de tres quarts davant la passivitat d'una migcampista —Javi Guerra, Dieng i Ugrinic— que va ser una ombra. Els de Corberán van eixir derrotats des del túnel de vestidors, regalant la iniciativa a un rival que en va tindre prou amb apretar deu minuts per a deixar el duel sentenciat. La segona meitat va ser un entrenament amb públic per als culés, que podrien haver fet una sangria encara major si no haguera sigut per un parell d'intervencions de Dimitrievski.

Mentrestant, a la banqueta, Carlos Corberán comença a quedar retratat. És cert que Meriton li ha entregat una plantilla desmantellada i de baix cost —amb només 9 milions d'inversió a l'estiu—, però la falta de resposta tàctica i la incapacitat per a motivar un grup completament apàtic assenyalen directament el tècnic de Cheste. Donar-li un ultimàtum de tres partits és el recurs fàcil d'una directiva sense idees; la realitat és que el problema no comença ni acaba a la banqueta.

A les graderies i als voltants de l'estadi, la crispació és absoluta. Les protestes contra la gestió de Peter Lim i la seua línia d'executius ja no són una anècdota, sinó el clam d'un poble que veu com es destrueix un patrimoni centenari. El València CF està a la deriva, sense direcció esportiva, sense inversió i amb un equip configurat per a patir en el fons de la taula. Si no hi ha una reacció immediata, el darrer any al vell Mestalla no serà un homenatge, sinó una llarga i dolorosa agonia cap a la Segona Divisió.