Els comités d’emergència reclamen la reconstrucció dels centres educatius afectats per la DANA

Pràcticament dos anys després de la DANA, vora 3.000 estudiants d’algunes de les localitats més afectades, com Algemesí, Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja, han iniciat el curs en aules prefabricades, segons denuncien els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció. Les entitats assenyalen que la Conselleria d’Educació encara no ha iniciat, segons la seua denúncia, les obres de reconstrucció dels centres educatius que van quedar destruïts o greument afectats pel temporal.

Els comités qüestionen també les condicions dels barracons, especialment pel que fa a la climatització i als espais disponibles. Consideren que estes instal·lacions "no compten amb els espais necessaris per garantir la seguretat d’alumnes i docents" i reclamen més recursos perquè el professorat puga desenvolupar la seua tasca educativa en condicions adequades.

Reclamen centres en zones segures

Un altre dels aspectes que plantegen és la ubicació prevista per a alguns dels futurs centres educatius. Els comités demanen que la reconstrucció es realitze en zones que presenten garanties de seguretat davant de futures inundacions, després dels efectes provocats per la DANA. En este sentit, alerten que mantindre els centres en ubicacions amb risc d’inundació podria generar problemes de seguretat a llarg termini per a la comunitat educativa.

Les entitats consideren, a més, que la situació actual pot tindre conseqüències en el rendiment acadèmic de l’alumnat i especialment en els estudiants més vulnerables. Entre els possibles efectes que assenyalen es troba un eventual increment de l’abandonament escolar.

Més recursos per a alumnat i professorat

Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció també reclamen un reforç dels equips docents, així com programes de suport escolar i emocional per a l’alumnat i el professorat afectat per les conseqüències de la catàstrofe. Entre les seues demandes figura també que alumnes i docents participen en les decisions relacionades amb el disseny dels nous centres educatius, amb l’objectiu que les instal·lacions responguen millor a les necessitats de la comunitat educativa.

Demanen millores en els plans d’emergència

La petició dels comités va més enllà de la reconstrucció dels col·legis i inclou també diverses mesures relacionades amb la prevenció davant de futures emergències. Les entitats denuncien una "absència de sistemes de predicció de crescudes de rius i barrancs" i reclamen a la Generalitat Valenciana la implantació d’estos mecanismes.

També demanen que els ajuntaments de les zones afectades facen públics els seus Plans d’Emergència i desenvolupen formació específica perquè la població conega com actuar davant d’una nova situació de risc. Entre les mesures proposades es troba igualment la instal·lació de sistemes de megafonia o avisos autònoms de la xarxa elèctrica, que permeten comunicar-se amb la població en cas que es produïsca una interrupció del subministrament.

Deu reivindicacions

Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció concreten les seues demandes en deu punts: declarar els centres educatius infraestructures essencials i donar-los prioritat en la reconstrucció; accelerar els terminis administratius; construir els centres en zones segures; incorporar alumnat i professorat en el disseny dels nous edificis; reforçar els equips docents i els programes de suport; incrementar el suport als ajuntaments; publicar i formar la ciutadania en els Plans d’Emergència; instal·lar sistemes autònoms de comunicació; implantar sistemes de predicció de crescudes i garantir l’execució i ampliació del pressupost destinat a emergències.

Els comités vinculen estes reivindicacions amb l’actual situació climàtica i amb la possibilitat que es produïsquen nous episodis meteorològics adversos. Segons assenyalen, "l’emergència climàtica avança d’una forma molt més ràpida" del previst i consideren necessari reforçar tant les infraestructures com els mecanismes de prevenció i resposta davant de futures emergències.