Les morts per suïcidi a la Comunitat ja tripliquen les registrades en accidents de trànsit

La mortalitat per suïcidi s'ha afiançat com una de les principals causes de mort no natural a la Comunitat Valenciana. Segons els últims registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents a 2025, la Comunitat Valenciana va comptabilitzar 419 defuncions per aquesta causa, en comparació amb les 177 morts registrades en accidents de trànsit a les carreteres autonòmiques. La comparativa històrica reflecteix un canvi de tendència sostingut: fa dues dècades la regió comptabilitzava 388 casos de suïcidi, una xifra que s'ha incrementat gradualment fins a superar en més de tres vegades la sinistralitat viària.

Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suicidi, la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana ha impulsat la campanya de sensibilització '#DéjateVivir', centrada en l'atenció als senyals d'alerta i en la importància de l'acompanyament comunitari. En l'àmbit institucional, la Conselleria de Sanitat ha activat el servei 'Acompanya' per al seguiment proactiu de persones en situació de risc, mentre el Ministeri de Sanitat treballa en la creació del primer registre estatal de conducta suïcida i en un reial decret per a la vigilància de la salut mental.

Llistes d'espera i escassetat de recursos en el sistema públic

Malgrat els avanços anuncis institucionals, col·lectius professionals, sindicats i plataformes en defensa de la sanitat pública assenyalen que l'atenció en salut mental manté mancances estructurals. Des del sindicat CCOO han d'aquellat la derivació d'atencions complexes cap al sector privat —com els trastorns de la personalitat o de la conducta alimentària—, defensant la necessitat de consolidar equips estables en la xarxa pública.

Per la seua part, la Societat Valenciana de Psicologia Clínica i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública han reclamat un augment direct de les plantilles especialitzades i han promogut debats a les Corts Valencianes per a analitzar l'actual model assistencial. Les associacions de familiars alerten sobre la falta de places residencials, l'existència de llargues llistes d'espera i sessions d'atenció massa espaiades en el temps, fets que empenyen moltes famílies cap al sector privat, on el cost mitjà se situa al voltant dels 50 euros per hora.

El paper del tercer sector i pautes d'intervenció

Davant d'aquestes dificultats d'accés, organitzacions de l'tercer sector com Psicòlogues Sense Fronteres desenvolupen programes de suport terapèutic directe. El seu Servei d'Atenció Psicològica en Emergències i Crisi (SAPEC) ha realitzat 633 acompanyaments durant 2026, dels quals 75 han correspongut a intervencions per risc de suïcidi mitjançant teràpies breus i gratuïtes d'entre 8 i 10 sessions.

Des de l'entitat s'emfatitza la importància de trencar l'estigma social i abordar la problemàtica de manera oberta, oferint tres pautes bàsiques de primera ajuda davant d'una situació de crisi:

- Escoltar sense jutjar: Permetre que la persona s'expresse lliurement sense interrompre ni emetre valoracions morals.

- Retirar elements de risc: Aïllar de forma preventiva qualsevol objecte o mitjà amb el qual es puga causar dany.

- Acompanyament continu: Mantindre una supervisió constant i contactar amb els serveis d'emergència en cas de necessitat.