Les víctimes de la dana suspenen la reconstrucció de Pérez Llorca

L’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 ha fet balanç de la gestió de la catàstrofe dos anys després i ha suspés l’actuació del Consell de Juanfran Pérez Llorca en matèria de reconstrucció. L’entitat considera que les responsabilitats polítiques continuen sense assumir-se i que la Generalitat no ha impulsat el canvi de model territorial i de prevenció que, al seu parer, exigeix una tragèdia amb 233 víctimes mortals. La valoració de l’associació es resumeix en tres qualificacions: “esmena a la totalitat” en responsabilitats, “suspés” en reconstrucció i “fracàs” en adaptació al risc climàtic i prevenció.

En l’àmbit judicial, l’entitat recorda que està personada en la instrucció del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, en què els principals investigats són Emilio Argüeso i Salomé Pradas. També reclama que s’aclarisca la situació processal de Carlos Mazón davant del Tribunal Constitucional i critica que continue ocupant un escó a les Corts Valencianes sense haver oferit, segons l’associació, les explicacions que demanen les víctimes.

L’entitat considera que el PP i Vox continuen protegint l’expresident de la Generalitat i lamenta que no s’hagen assumit responsabilitats polítiques i morals proporcionals a la magnitud de la catàstrofe. També valora positivament el treball de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats, però critica la de les Corts Valencianes, que considera insuficient i amb falta d’escolta i profunditat. A més, assegura que les relacions amb la Generalitat estan “completament trencades” i retreu al president Pérez Llorca que no haja escoltat l’associació i mantinga en el Govern persones que ja formaven part de l’executiu durant la dana.

Centres educatius encara pendents

Pel que fa a la reconstrucció, les víctimes denuncien que el curs 2026-2027 ha començat amb alumnat de municipis com Catarroja, Massanassa, Alfafar i Paiporta encara en aules prefabricades, per segon any consecutiu. L’associació veu una contradicció entre els anuncis de la Generalitat sobre l’avanç de les actuacions i la situació que continuen vivint les famílies.

La reconstrucció, subratlla, no ha de limitar-se a recuperar edificis i infraestructures, sinó que també ha d’atendre les conseqüències emocionals de la catàstrofe. En aquest sentit, destaca el desplegament de les Unitats de Salut Mental d’Emergències (USME) i projectes com “Vull ser una persona gira-sol”, impulsat per Verónica Vicent amb la col·laboració de Fampa-València, per ajudar els xiquets i xiquetes a recuperar el benestar emocional i els vincles socials.

Crítiques a la nova Llei del sòl

El tercer àmbit de crítica és la prevenció davant de futures inundacions. L’associació alerta que la revisió del PATRICOVA ha ampliat un 61,2% la superfície sotmesa a perillositat d’inundació a la Comunitat Valenciana, de 27.162 a 43.779 hectàrees. A l’Horta Sud, segons les xifres que aporta l’entitat, l’augment arriba al 125,7%, en passar de 7.301 a 16.478 hectàrees.

Per a les víctimes, aquests nous mapes evidencien que el territori és més vulnerable del que es pensava abans de la dana i haurien de comportar una revisió de la planificació urbanística. Per això, qüestionen la tramitació urgent de la nova Llei del sòl i les possibilitats que, segons denuncien, obri per a determinats usos industrials, terciaris, turístics i de serveis en sòl no urbanitzable.

També critiquen que les declaracions d’interés comunitari puguen passar, amb caràcter general, d’una durada temporal de fins a 30 anys a tindre caràcter permanent, així com la reducció dels terminis perquè les entitats socials i la ciutadania participen en el debat.

“Després del 29 d’octubre de 2024 no es pot parlar d’urbanisme com si no haguera passat res”, afirma l’associació, que reclama prioritzar la seguretat de les persones, revisar les infraestructures i els sistemes d’emergències i identificar les zones on el risc d’inundació fa incompatible qualsevol desenvolupament.

L’entitat conclou que la reconstrucció no pot convertir-se en una oportunitat de negoci amb el territori i acusa Pérez Llorca de representar una “continuïtat de Mazón”. Al mateix temps, es mostra disposada a participar en l’elaboració de propostes per a adaptar els municipis al risc climàtic i evitar que una tragèdia com la de 2024 torne a repetir-se.