Grècia veta les xarxes socials als menors de 15 anys per llei

Grècia ha aprovat una llei que prohibix l’accés a les xarxes socials als menors de 15 anys a partir de l’1 de gener de 2027. La mesura, impulsada pel Govern conservador de Kyriakos Mitsotakis, pretén protegir la salut i el benestar dels xiquets i adolescents davant dels riscos associats a l’ús intensiu de les plataformes digitals. 

La normativa trasllada a les empreses tecnològiques la responsabilitat d’impedir l’accés als usuaris que no arriben a l’edat mínima. Segons l’agència EFE, les plataformes hauran de desenvolupar sistemes fiables de verificació de l’edat i garantir la protecció de les dades personals. La restricció afectarà tant els comptes nous com els que ja estiguen creats.

El primer ministre grec ha defensat la iniciativa com una resposta a les dificultats que afronten les famílies per a limitar l’ús de les xarxes socials. "Sé que als pares els resulta difícil lluitar per la seua compte contra algoritmes dissenyats per a mantindre els xiquets enganxats al telèfon; estem ací per a donar-vos suport", ha afirmat Mitsotakis en un missatge publicat en TikTok abans de la votació, segons EFE. 

El mandatari també ha advertit dels efectes de l’ús continuat de les pantalles. En particular, ha assenyalat que el desplaçament interminable de continguts, conegut com a scrolling, perjudica el descans i la capacitat de concentració dels menors.

Verificació de l’edat i protecció de dades

El Govern grec ha donat a les plataformes un termini d’aproximadament dos mesos i mig per a preparar mecanismes de verificació. Entre les opcions que es poden utilitzar hi ha eines digitals estatals com Gov.gr Wallet i Kids Wallet, encara que les empreses podran desenvolupar altres sistemes que complisquen els requisits de seguretat i privacitat. La llei no preveu sancions per als pares si els seus fills aconseguixen esquivar la restricció: la responsabilitat tècnica recau en les plataformes. 

La iniciativa s’emmarca en un debat internacional sobre els efectes de les xarxes socials en la salut mental, el son i les relacions socials dels adolescents, així com sobre l’exposició a continguts inadequats i al ciberassetjament. Al mateix temps, les restriccions d’edat plantegen qüestions sobre la privacitat, la verificació de la identitat i l’eficàcia real de les prohibicions.

Una tendència que s’estén per Europa

Grècia se suma així a altres països que han aprovat o estudien limitar l’accés dels menors a les xarxes socials. Austràlia va posar en marxa una prohibició per als menors de 16 anys a finals de 2025, mentre que diversos governs europeus analitzen mesures semblants. 

A més de l’aplicació de la llei grega, el Govern de Mitsotakis reclama una resposta coordinada de la Unió Europea per a establir criteris comuns d’edat i verificació. L’objectiu és evitar que la protecció dels menors depenga exclusivament de les normes de cada país.