Col·lectius valencians reclamen una reconstrucció de la DANA amb justícia social

Més d'una desena d'organitzacions valencianes han presentat este dimarts un manifest conjunt per a reclamar un canvi profund en les polítiques de reconstrucció després de la DANA del 29 d'octubre de 2024. Sota el lema "De la reconstrucció del formigó a la justícia social, ambiental i agroecològica", associacions de víctimes, entitats veïnals, organitzacions agràries i col·lectius ecologistes demanen que la recuperació del territori no es limite a reparar infraestructures, sinó que servisca per a reduir la vulnerabilitat davant de futures catàstrofes.

La iniciativa, en la qual participa Greenpeace, denuncia que, dos anys després de les inundacions, les administracions continuen apostant, segons les entitats signants, per un model basat en el formigó, l'asfalt i les solucions provisionals, sense abordar les causes estructurals que van agreujar els efectes de la catàstrofe.

El manifest planteja un decàleg de demandes adreçades als governs locals, autonòmics i estatal, amb mesures que combinen la prevenció d'inundacions, la protecció ambiental, la transició energètica i les polítiques socials. Les organitzacions reclamen que estes actuacions compten amb pressupostos suficients, transparència i participació vinculant de la ciutadania.

Una moratòria urbanística en zones inundables

Entre les principals reivindicacions figura una moratòria immediata als nous desenvolupaments urbanístics en zones de risc d'inundació, així com la suspensió de les llicències d'obres en estos espais. Les entitats també defenen la protecció dels sòls agrícoles i la renaturalització dels llits fluvials mitjançant vegetació de ribera i sistemes urbans de drenatge sostenible. L'objectiu és afavorir que el territori recupere la capacitat natural d'absorbir i retindre l'aigua davant de pluges torrencials, en lloc de dependre exclusivament d'infraestructures rígides de formigó.

"Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la DANA siga només construir més ràpid. La lliçó ha de ser construir millor, amb seguretat i, sobretot, saber també on no s'ha de construir", ha assenyalat Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'octubre. El document també proposa revisar la ubicació d'infraestructures essencials, com ara col·legis, residències i centres sanitaris, perquè puguen adaptar-se al risc o traslladar-se fora de les zones perilloses quan siga necessari.

L'agroecologia, clau per a recuperar el territori

La transformació del model agrari és un altre dels eixos del manifest. Les organitzacions defenen una reconstrucció que prioritze l'agricultura ecològica, la sobirania alimentària i el suport a les famílies productores, enfront d'un model agroindustrial intensiu. Helena Cifre, coordinadora de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), amb seu a Catarroja, ha destacat la importància de recuperar els sòls vius i la vegetació per a reduir els efectes de les inundacions.

"Reconstruir no és tornar al model intensiu. Els sòls vius amb coberta vegetal retenen aigua i frenen l'erosió. Les tanques, ribassos i boscos de ribera alenteixen les riuades i donen refugi a la fauna auxiliar", ha explicat. Cifre també ha reclamat assessorament tècnic, formació, inversions i preus justos per a les persones agricultores, a més de reivindicar que el consum de proximitat forme part de les polítiques de reconstrucció.

Greenpeace reclama que les empreses fòssils paguen els danys climàtics

El manifest vincula la prevenció de futures catàstrofes amb la necessitat de frenar el calfament global i reduir la dependència dels combustibles fòssils. Les organitzacions demanen accelerar la implantació de les energies renovables, impulsar comunitats energètiques ciutadanes i establir impostos extraordinaris a les grans empreses petrolieres i gasistes per a finançar els danys i les mesures d'adaptació.

Francisco del Pozo, responsable de la campanya contra els combustibles fòssils de Greenpeace, ha advertit que les mesures d'adaptació tenen límits si no es frena el canvi climàtic. "L'única manera de frenar esta espiral de temporals extrems és abandonar d'arrel els combustibles fòssils i apostar per les renovables", ha afirmat. Del Pozo també ha criticat que la ciutadania assumisca amb els seus impostos el cost de les conseqüències del canvi climàtic mentre les empreses responsables de les emissions continuen obtenint beneficis. "Qui contamina, ha de pagar i reparar", ha reivindicat.

Habitatge accessible i transport públic

Les demandes també incorporen mesures socials per a evitar que la reconstrucció augmente les desigualtats entre la població afectada. Entre les propostes figuren la regulació dels preus del lloguer per a frenar l'especulació, l'ampliació del parc públic d'habitatge social i la rehabilitació d'edificis amb criteris de zero emissions. En matèria de mobilitat, les entitats reclamen una xarxa metropolitana de transport públic més àmplia i el desenvolupament de ciutats que faciliten l'accés als serveis essencials sense dependre del vehicle privat.

El manifest aposta, a més, per una governança territorial descentralitzada que reconega els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) en espais permanents de decisió. Les organitzacions demanen que estos col·lectius participen en la planificació de les actuacions i que la gestió de les emergències es base en la transparència, l'assumpció de responsabilitats i la formació continuada de la població, amb simulacres periòdics.

Amb este decàleg, els col·lectius signants volen que el segon aniversari de la DANA marque un punt d'inflexió en la reconstrucció valenciana i que les polítiques públiques prioritzen la seguretat de les persones, la protecció del territori i la justícia social i climàtica.