233 morts i una ferida oberta dos anys després de la DANA

Les comarques afectades no oblidaran mai el 29 d’octubre de 2024. Dos anys després, el record de les 233 víctimes mortals de la DANA a la província de València continua travessant els municipis que aquella vesprada van quedar a mercé de l’aigua. Darrere de cada xifra hi ha una vida interrompuda, una família trencada i una comunitat que va haver d’aprendre a conviure amb l’absència mentre intentava reconstruir allò que la riuada s’havia endut. A més, dos persones continuen desaparegudes.

Paiporta, Catarroja, Picanya, Massanassa, Alfafar, Benetússer, Sedaví i Aldaia, Xiva, Cheste, Ribarroja del Túria, Algemesí, l'Alcudia, Alfafar i Sedaví es van convertir en escenaris d’una catàstrofe que va superar qualsevol previsió. L’aigua va entrar en vivendes, garatges i baixos comercials, va arrossegar vehicles, va destrossar infraestructures i va deixar milers de persones atrapades i 233 persones mortes, entre ells dos xiquets menors d'edat. En alguns carrers no havia caigut pràcticament ni una gota quan la barrancada va arribar amb una força devastadora.

La zona zero de la DANA va quedar marcada per una imatge que encara hui costa d’assimilar: cotxes amuntegats, carrers coberts de fang, ascensors inutilitzats, soterranis inundats i veïns que buscaven els seus familiars sense saber què havia passat a pocs carrers de casa. La tragèdia va afectar més de 70 municipis i va deixar una factura humana i material que encara pesa sobre el territori.

129.000 vehicles destruïts i milers de vivendes afectades

El balanç material dona una idea de la dimensió de la catàstrofe. Les estimacions publicades amb motiu del segon aniversari situen en uns 129.000 els vehicles destruïts i en 69.000 les vivendes afectades a la província de València. La riuada també va deixar fora de servei al voltant de 10.000 ascensors, a més de causar danys en carreteres, xarxes de transport, instal·lacions industrials i equipaments públics.

Els garatges es van convertir en un dels espais més castigats. Segons les estimacions del Col·legi de Registradors publicades en novembre de 2024, prop de 15.000 garatges havien patit danys, una xifra provisional que podia augmentar a mesura que avançaven les inspeccions. L’Horta Sud concentrava una part molt important de les afectacions, especialment en municipis com Paiporta, Catarroja, Alfafar, Sedaví i Massanassa.

La Diputació de València va posar en marxa treballs d’emergència per a extraure fang i residus de més de 660 garatges, soterranis i espais vinculats a ascensors. No es tractava únicament de retirar el fang: calia traure vehicles, eliminar residus, netejar i desinfectar els espais i comprovar els possibles riscos sanitaris.

Els ascensors van afegir una altra dimensió al drama. Milers de persones majors, dependents o amb mobilitat reduïda van quedar pràcticament presoneres a casa durant setmanes perquè els elevadors no funcionaven. Dos anys després, encara hi ha desenes d’ascensors pendents de reparació en els municipis afectats, sense un recompte autonòmic actualitzat que permeta conéixer amb exactitud la situació de totes les comunitats de veïns. Per a moltes famílies, la reconstrucció no ha consistit a tornar a pintar les parets. Ha significat substituir instal·lacions, recuperar vehicles, afrontar despeses extraordinàries i intentar recuperar una vida quotidiana que la riuada va interrompre de colp.

Dies sense llum, aigua ni aliments

Després de la barrancada, la supervivència quotidiana va passar a dependre de necessitats tan bàsiques com disposar d’aigua potable, menjar o electricitat. En nombrosos carrers, la falta de subministraments es va prolongar durant dies, amb diferències importants entre municipis i barris segons l’estat de les xarxes i la dificultat dels treballs de reparació.

La interrupció de l'electricitat va deixar habitatges a les fosques i va dificultar la conservació dels aliments, les comunicacions i l'accés a informació sobre els familiars. En altres punts, la falta d'aigua potable va obligar els veïns a dependre del repartiment d'ampolles i de l'ajuda exterior. Les avaries en les conduccions, els pous i les infraestructures de sanejament van convertir la recuperació dels serveis bàsics en una cursa contra rellotge.

La distribució d'aliments, aigua i productes d'higiene va ser fonamental durant els primers dies. Les persones que havien perdut els seus habitatges o que no podien accedir als comerços van necessitar una xarxa d'ajuda que arribara als carrers més afectats.

L'UME i la resta dels efectius d'emergència van treballar en rescats, recerca de desapareguts, extracció d'aigua i fang i suport als municipis. El dispositiu militar va arribar a reunir 2.103 efectius de la Unitat Militar d'Emergències en el conjunt de l'operatiu, dins d'un desplegament de milers de militars. Les forces de seguretat, els bombers, els serveis sanitaris i els equips de protecció civil van treballar en condicions extremadament difícils.

La magnitud de l'operatiu també es reflecteix en les dades del Govern d'Espanya: a 15 de novembre de 2024, s'havien inspeccionat 617 garatges i soterranis i continuaven les tasques d'extracció de llots i condicionament de les infraestructures afectades.

La solidaritat que va arribar de tots els racons

Enmig de la destrucció, la resposta ciutadana va ser una de les imatges més potents d'aquells dies. Persones de la comarca, de València i d'altres territoris van arribar amb pales, poals, botes, guants, aliments, aigua i productes de primera necessitat. Moltes van treballar durant hores retirant fang de vivendes i comerços, mentre altres organitzaven donacions, preparaven menjar o ajudaven les famílies que havien perdut pràcticament totes les seues pertinences.

Els carrers es van omplir de voluntaris que avançaven a peu cap als municipis afectats, sovint carregats amb material de neteja. En les xarxes socials circulaven peticions d'ajuda, ubicacions de punts de recollida i necessitats urgents. La resposta va superar els límits de les institucions i va crear una xarxa de suport entre persones que, en molts casos, no es coneixien.

La solidaritat també va arribar des de fora de la Comunitat Valenciana, amb material, aliments, equips professionals i ajuda logística. La intervenció de l'UME i dels serveis d'emergència va conviure amb la feina de milers de ciutadans que van decidir no quedar-se a casa davant la magnitud del desastre.

Aquella onada d'ajuda no pot ocultar les mancances que es van viure durant l'emergència, però forma part inseparable de la memòria de la DANA. En molts municipis, la primera resposta que van rebre els veïns va arribar de persones que van actuar sense esperar res a canvi.

Dos anys després, les víctimes continuen reclamant responsabilitats

El segon aniversari no és només una jornada de record. També és una data de reivindicació per a les associacions de víctimes i damnificats, que denuncien que encara esperen respostes sobre la gestió de l'emergència i reclamen veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició.

Les mobilitzacions s'han convertit en una expressió del dolor, però també de la indignació de moltes famílies. Les manifestacions contra Carlos Mazón i les protestes amb lemes com "Mazón a presó" han reclamat responsabilitats polítiques per la gestió de la DANA, mentre les associacions mantenen la pressió perquè s'aclarisquen les decisions adoptades durant les hores més crítiques.

Les entitats de víctimes insisteixen que la reconstrucció material no pot substituir l'esclariment dels fets. El record dels morts, la situació de les famílies que encara afronten conseqüències de la riuada i la necessitat de millorar els sistemes d'alerta i coordinació continuen presents en les reivindicacions. En els dies previs a l'aniversari, representants de les principals associacions van advertir que, dos anys després, encara senten que estan "un poc en la casella d'eixida" i que falta avançar en la resposta a les seues demandes.

La jornada d'aquest 29 d'octubre coincideix, a més, amb el dol oficial decretat després del tràgic accident ferroviari de Toledo. Per aquest motiu, l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'Octubre ha ajornat l'acte "La caixa de la memòria", previst inicialment per a hui a les 19 hores a Paiporta. L'homenatge se celebrarà finalment el dijous 5 de novembre, a la mateixa hora i en el mateix lloc. L'associació ha traslladat la seua solidaritat a les famílies afectades per l'accident ferroviari. Les marxes i altres convocatòries de record i reivindicació previstes per a l'aniversari, en canvi, es mantenen.

Una ferida que no es tanca amb un aniversari

L'Horta Sud ha recuperat part de la seua activitat, però la normalitat no ha arribat de la mateixa manera a totes les persones. Hi ha famílies que encara conviuen amb reparacions pendents, negocis que intenten recuperar-se, veïns que han hagut de reconstruir els seus habitatges i persones que continuen esperant respostes.

Dos anys després, la DANA és memòria i dol, però també una exigència col·lectiva. Recordar les 233 víctimes significa posar les persones al centre, escoltar les famílies i no permetre que el pas del temps diluïsca les responsabilitats ni les lliçons que ha deixat la catàstrofe.

La solidaritat va ajudar a alçar els pobles quan l'aigua ho havia arrasat tot. Ara, la reconstrucció, la prevenció i la reparació han d'estar a l'altura d'aquella resposta ciutadana. Perquè l'Horta Sud no reclama únicament tornar a ser com abans: reclama que el que va passar no torne a repetir-se mai més.