El Suprem denega la suspensió del vot als fills de nacionalitzats per la «llei de nets»

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Supremo ha desestimat la petició de suspendre el dret a vot a 189.678 fills majors d'edat de persones nacionals gràcies a l'anomenada «llei de nets». Els magistrats han denegat les mesures cautelars que havien reclamat Vox i l'entitat Iustitia Europa en considerar que la proximitat de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre fa materialment inviable aplicar una modificació d'eixa magnitud en el cens.

L'auto judicial coincideix amb el criteri de l'Advocacia de l'Estat en assenyalar que la sol·licitud es va plantejar avançat el període electoral i a una setmana de l'inici de la campanya. Segons el tribunal, alterar el cens a hores d'ara provocaria una alteració greu dels interessos generals i de la seguretat jurídica, a banda de xocar amb la impossibilitat tècnica d'identificar i desglosar de manera individualitzada a quasi 190.000 afectats abans de la cita amb les urnes i del començament del vot als consolats.

Motius logístics i protecció del cens

La resolució assenyala que, a diferència de la suspensió del vot als progenitors acordada el passat mes de setembre —quan el calendari electoral no era imminent—, ara la maquinària de l'administració consular i electoral es troba desbordada. Els magistrats recorden un informe de l'Oficina del Cens Electoral de finals d'octubre que alertava de desenes de milers de registres pendents d'identificar per a complir amb l'anterior suspensió, a la qual cosa s'afig l'obligació de garantir l'audiència i la defensa jurídica dels afectats.

Així mateix, el tribunal apunta a un obstacle tècnic insalvable: el grup de prop de 190.000 descendents mescla de manera indistinta als fills de qui va obtindre la nacionalitat per la normativa de 2022 amb els de la Llei de Memòria Històrica de 2007, una disposició anterior que no està sotmesa a revisió judicial. Fer una exclusió indiscriminada hauria privat de sufragi a milers de ciutadans legals, motiu pel qual el Suprem ha preferit preservar la integritat del cens actual i deixar el debat sobre la validesa d'estes inscripcions per a la sentència definitiva.

La decisió ha comptat amb el vot particular discrepant d'un dels sis magistrats, que defensava frenar els sufrafragis per coherència processal, i el vot particular concurrent d'una altra magistrada, partidària de rebutjar la petició per defectes d'origen en el litigi. Paral·lelament, en una segona resolució, el tribunal ha ratificat el bloqueig del vot per als 162.454 progenitors nacionalitzats directament per la via reglamentària qüestionada, llevat d'aquells que han acreditat individualment la condició de represaliats polítics.