La Policia Nacional deté 43 persones per estafar més d’1,14 milions d’euros

La Policia Nacional ha detingut 43 persones a Espanya per la seua presumpta implicació en una xarxa criminal dedicada a estafar clients de diferents entitats bancàries, fent-se passar pel departament de seguretat o antifrau dels bancs. El frau supera els 1.140.000 euros i afecta més de 130 víctimes, moltes d’elles majors de 65 anys. La investigació, que va començar fa un any, ha permés esclarir 134 fets delictius. A més dels 43 detinguts, hi ha 13 persones investigades no detingudes i un total de 95 persones imputades en el conjunt del territori espanyol.

SMS que alertaven de falsos moviments bancaris

El mètode utilitzat per la xarxa començava amb l’enviament massiu de missatges SMS en què els estafadors alertaven d’una suposada operació fraudulenta en el compte bancari de la víctima. Els missatges incloïen un número de telèfon o una pàgina web per a contactar i solucionar el problema.

Per a donar més credibilitat a l’engany, els delinqüents manipulaven les dades del remitent perquè els missatges aparegueren dins del mateix fil de comunicacions oficials del banc. D’aquesta manera, les víctimes confiaven en l’autenticitat de l’alerta.

Una vegada establit el contacte, els presumptes estafadors les convencien perquè efectuaren transferències, facilitaren les claus d’accés o compartiren la pantalla del telèfon mòbil, cosa que els permetia controlar els comptes i els productes bancaris.

Utilitzaven una tècnica de frau amb tecnologia NFC

Entre els mètodes detectats destaca l’anomenat relay attack, una tècnica que aprofita la tecnologia NFC per a interceptar i retransmetre la comunicació entre una targeta bancària i un dispositiu de pagament. Els investigats contactaven telefònicament amb les víctimes fent-se passar per treballadors del banc i les persuadien perquè instal·laren aplicacions falses. D’aquesta manera, convertien el telèfon mòbil en un pont per a transmetre les dades de la targeta en temps real i utilitzar-les des d'un altre dispositiu o caixer automàtic.

Captaven joves i persones sense llar per a moure els diners

La investigació també ha revelat que la xarxa utilitzava comptes bancaris oberts a nom de terceres persones, conegudes com a «mules», per a rebre i transferir els diners estafats. Entre estes persones hi havia joves captats a través de les xarxes socials i persones sense llar. Els membres de l'organització controlaven els comptes o supervisaven els moviments per a assegurar-se que els diners arribaren als responsables de les estafes.

En alguns casos, els investigats coneixien els límits dels comptes bancaris de les víctimes i fraccionaven les operacions per a aconseguir transferir els fons. Una sola víctima va arribar a perdre més de 45.000 euros. A més, quan les persones afectades descobrien l'engany, els presumptes autors arribaven a amenaçar-les i enviar-los missatges amb dades personals i domicilis particulars per a intimidar-les i evitar que denunciaren els fets.

Una estructura criminal amb diferents funcions

Segons la Policia Nacional, l'organització tenia una estructura molt definida i comptava amb membres especialitzats en diferents tasques: des de l'obtenció il·lícita de bases de dades bancàries i la selecció de víctimes vulnerables fins a les telefonades fraudulentes, la gestió dels comptes de les mules, la retirada dels diners i el canvi dels fons per criptomonedes.

Els investigadors han analitzat 400 canals i grups d'una aplicació de missatgeria privada, en els quals han recopilat 300 identitats i han aconseguit identificar plenament un centenar de persones. L'operació s'ha desenvolupat en tres fases i l'última actuació policial va tindre lloc el passat mes d'octubre, amb tres entrades i registres: dos a Madrid i una a Cadis. Els detinguts estan investigats pels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, estafa i blanqueig de capitals. La investigació continua oberta i la Policia Nacional no descarta noves detencions.