Tea Rooms. Mujeres obreras de Luisa Carnés

"Deu hores de treball, cansament, tres pessetes"
"En la seua cartel·la de franel·la blava, entre un mocador i un pom de perfum buit, hi ha deu cèntims. En el seu cervell, dues perspectives: un bunyol calent o un viatge amb tramvia fins als Quatre Camins”.
 

  Luisa Carnés (Madrid 1905 - Mèxic 1964) pertany a aqueix cercle d'escriptores engolides per l'oblit i l'exili. Si bé el temps va rescatar a una de les figures més rellevants de la generació del 27 -on brillen noms com Federico García Lorca, María Teresa León, Rafael Alberti, María Zambrano, entre molts altres- per a convertir-se en una de les veus essencials de la novel·la social de la preguerra. 

    Va nàixer en el si d'una família obrera en el madrileny barri de les Lletres. Als onze anys va entrar a treballar en un taller de barreteria. La seua experiència va ser la seua font d'inspiració. Sempre va ser una lectora voraç. Es va xopar de tot allò que queia a les seues mans, sentint una espècie de predilecció per la literatura russa. Va destacar en el camp de les lletres i del periodisme de manera autodidàctica i en 1928 va veure publicada la seua primera obra, Peregrinos de calvario, una col·lecció de narracions breus, a la qual va seguir Natacha (1930), ambientada en un taller tèxtil que ella coneixia molt bé. Del viscut en el seu treball com a cambrera en un saló de te eixiria Tea Rooms. Mujeres obreras (1934), rebuda calorosament per la crítica, que va destacar d'ella el seu caràcter innovador i la seua força narrativa. 

  Tea Rooms, escrita en 1933, retrata la vida de les treballadores d'un cèntric saló de te pròxim a la Porta del Sol en les albors de la Segona República. Aquesta edició de l'Editorial Hoja de Lata compta amb un epíleg escrit per Antonio Plaza, que contextualitza la vida i l'obra de Carnés, per a permetre al lector conéixer molt millor la realitat que va embolicar a l'autora d'aquesta magnífica novel·la. 

"Però també hi ha dones que s'independitzen, que viuen del seu propi esforç, sense necessitat de "aguantar oncles". Però això és en un altre país, on la cultura ha fet un pas de gegant; on la dona ha cessat de ser un instrument de plaer físic i d'explotació; on les universitats obrin les seues portes a les obreres i a les llauradores més humils. Ací, les úniques que podrien emancipar-se per la cultura són les filles dels grans propietaris (…); precisament les úniques dones als qui no els preocupa en absolut l'emancipació, perquè mai van conéixer les sabates tortes ni la fam".
 

  Tea Rooms és la pròpia experiència de Carnés en la pell de Matilde, en la qual l'autora reflexiona sobre la divisió del món, explotats i explotadors, en una Madrid convulsa marcada per la inestabilitat política i social. A través d'una prosa senzilla i brillant, l'escriptora madrilenya dibuixa la situació que les dones treballadores vivien en una societat que les tenia constretes, educades amb l'única fi de ser esposes i mares. El perfecte àngel de la llar que més tard va reivindicar i va lloar el franquisme. Carnés radiografia el seu entorn, per a posar l'accent en les diferències socials, motor de les desigualtats i injustícies, com la vaga d'hostaleria o l'encotillada vida social per a les dones, etcètera. 

 Tea Rooms destil·la realisme social i una consciència feminista davant les distincions d'una societat patriarcal. Així ens plasma el Madrid de l'època fins a desembocar en un final esperançat, en el qual els ressons de la revolució són presents i amb ell les esperances per a la dona. "La dona nova ha parlat també per a totes les innombrables Matildes de l'univers. Quan serà sentida la seua veu?".

 No obstant això, l'esperança de Carnés i altres punt es va veure truncada pel colp militar del 18 de juliol de 1936, que va desencadenar la guerra civil. Després de la derrota del bàndol republicà, Carnés es va exiliar a Mèxic, on va morir prematurament en el més complet dels abandons per la història de la literatura espanyola, fins ara.