Santiago Segura, l'últim gran heroi del cinema espanyol torna a València

Fa tres anys, Santiago Segura convertia a Pare no hi ha més que un en la comèdia familiar més taquillera de la història del cinema espanyol, amb 14,2 milions d'euros de recaptació i 2,7 milions d'espectadors. Dotze mesos després, a penes superat el confinament i amb les sales repletes de restriccions, va ser capaç de repetir l'èxit amb una continuació que va aconseguir els 12,9 milions d'euros i va tornar a superar la barrera de 2 milions d'espectadors. Amb aquests esperançadors precedents, Pare no hi ha més que un 3 arriba demà a les cartelleres per a impulsar definitivament la recuperació del cinema espanyol post-pandèmia.

Vint-i-quatre hores abans de l'esperat llançament de la cinta, Santiago Segura ha visitat els cinemes Kinépolis València per a presentar el seu nou treball com a actor i realitzador. En ell es converteix novament en el caòtic i entranyable Javier García, pare d'una nombrosa prole les desventures de la qual tenen lloc aquesta vegada durant les festes nadalenques. Carlos Iglesias (Un franc, 14 pessetes) és la principal incorporació d'un repartiment al qual tornen noms habituals de la franquícia com Toni Acosta, Leo Harlem, Silvia Abril o Loles León, a més de l'elenc infantil original. El director i protagonista torna a signar el guió al costat del seu inseparable col·laboradora Marta González de la Vega, que repeteix també el seu personatge de Leticia.

Pare no hi ha més que un 3 és la desena pel·lícula que dirigeix Santiago Segura després dels dos anteriors lliuraments, les cinc parts de Torrent i les també molt reeixides Sense embuts i A cor què vols! Destí Astúries, en la seqüela del qual treballa en aquests moments. Preguntat per la particularitat d'estrenar una història ambientada per Nadal durant l'estiu, el polifacètic actor i realitzador ha pres com a referent Jungla de cristall, "que va ser un pelotazo i es va estrenar en ple mes de juliol", i ha tingut temps per a parlar de les seues inquietuds com a humorista, "molt més condicionades pels meus dubtes com a pare que per tot el que m'envoltava en els temps de Torrent".