Quino i Mafalda

   Un dia com hui, 17 de juliol, però de 1932 naixia a la ciutat argentina de Guaymallén, l'humorista i dibuixant Joaquín Salvador Llavat, més conegut com Quino, i encara més com a pare i creador d'una xiqueta que odia abans de res la sopa i, contempla el món des d'un prisma diferent, Mafalda. Per això, volem celebrar aquest 90º aniversari recorrent un poc de la seua vida i obra.

   D'arrels espanyoles, els seus pares de Fuengirola, Màlaga, el xicotet Joaquín va ser batejat amb el mateix nom que el seu oncle, Joaquín Tejón, pintor i dibuixant publicitari, ja en terres argentines. Heus ací, quan ja se li va començar a cridar amb l'apel·latiu de Quino, el seu futur nom artístic, per a no confondre-li amb el seu oncle, qui va despertar la passió pel dibuix del xicotet. Segons va revelar el propi artista, la seua escola la van constituir grans humoristes com a Lli Palacio, Oski, Divito, Saul Steingberg, Xaval, Bosc i Luis J. Medrano, entre altres. I que sort la nostra!!

  L'adolescència de Quino prompte es va veure truncada per la mort de la seua mare en 1945. Va començar a estudiar a l'Escola de Belles arts de Mendoza, però després de la mort del seu pare abandona l'escola, amb la intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques, i prompte embene la seua primera historieta, un anunci d'una botiga de sedes. Quan va complir els díhuit anys, Quino Salvador va viatjar a Buenos Aires, on va presentar sense èxit els seus dibuixos en redaccions de diaris i revistes. Anys després, en 1954, el setmanari Això és li va publicar la seua primera pàgina d'humor gràfic. Aquesta oportunitat li va servir de plataforma per a donar-se a conéixer a altres mitjans, que prompte li van incloure entre les seues pàgines: Panorama, Che, Leoplan, Atlántida, Ric Tipus, Tia Vicenta i Dr. Merenga entre altres.

   En 1958 va ser contractat per a il·lustrar campanyes publicitàries, entre elles, l'empresa d'electrodomèstics Agens, la qual, va apostar pels seus dibuixos i curiosament li va imposar que els noms dels seus personatges començaren per la lletra M. El projecte no va quallar i Quino va guardar les seues tires de dibuixos. Sis anys més tard apareixia el gran personatge de Mafalda. Les primeres vinyetes es van publicar en Leoplan i, posteriorment, el setmanari Primera Plana de Buenos Aires va comptar amb els còmics de Quino d'una manera periòdica. D'aquesta publicació va passar al diari argentí El Mundo.

   El 29 de setembre de 1964 va nàixer el seu personatge de còmic més famós, Mafalda (publicada originalment entre 1964 i 1973), la xiqueta que al costat de la seua colla d'amics posaria en clau d'humor profundes reflexions i dures crítiques a la societat. Mafalda, nascuda d'una típica família de Buenos Aires (portenya) de classe mitjana, és una xiqueta simpàtica i atrevida que viu a l'Argentina de mitjan 60 i principis dels 70.I que té el seu xicotet homenatge a manera d'estàtua a Oviedo, Astúries. 

Mafalda

   Aquesta xiqueta, com totes, té una família i uns amics que formen la seua colla. Va a escola i, a l'estiu, quan li ixen els comptes al seu papà, va de vacances. Però Mafalda no és una xiqueta com una altra qualsevol. Mafalda és humil i compromesa, el preocupa el món i no entén com els adults poden portar-lo tan malament. Així, en aqueix context –tant a nivell nacional com internacional- i amb grans dosis d'ironia Quino parlava dels mals que afligien al món en reflexionar sobre la política, l'economia i la societat en general; i encara que en context diferents, sembla les reptes i grans frases de Mafalda a dia hui continuen més vigents que mai.

   Mafalda representa, especialment, aqueix idealisme utòpic que cree en un món millor, encara que l'emboliquen el pessimisme i la preocupació a causa de les circumstàncies sociopolítiques que assoten el seu planeta, i al món. Malgrat l'èxit, la seua contundent sàtira li va suposar greus problemes durant la dictadura argentina, fins al punt que va acabar per abandonar el personatge en 1973. En el nadal de 1966 es va editar un llibre que reunia per primera vegada les tires ordenades. Prompte es van esgotar els cinc mil exemplars impresos. Un any més tard va eixir a la llum Així és la cosa, Mafalda, editat també per Jorge Álvarez, que de nou va comprovar el seu èxit comercial. Van començar llavors les traduccions a altres idiomes i va aparéixer Mafalda la contestatària en italià, amb pròleg d'Umberto Eco. Els seus llibres es van editar a Espanya i Portugal, i a partir de 1970, en països com Finlàndia, Alemanya, Grècia o França.

   Quatre anys més tard, Quino va viatjar als Estats Units i, posteriorment, es va instal·lar a Milà. En 1977, a petició d'UNICEF, va il·lustrar amb Mafalda (i altres personatges ja coneguts popularment), l'Edició Internacional de la Declaració dels Drets del Xiquet. Un any després va rebre el Trofeu Palma d'Or, la més alta distinció del Saló Internacional de l'Humorisme en Bordighera. En 1982 va ser triat Dibuixant de l'Any i se li va atorgar el premi Konex de platí. En 1988 la ciutat de Mendoza ho va nomenar Ciutadà Il·lustre.

  Els guardons, homenatges i reconeixements que ha rebut la seua obra són innombrables. En 1992, la Societat Estatal Cinqué Centenari va organitzar a Madrid una gran mostra titulada El món de Mafalda, en la qual, a més, es va exhibir un curtmetratge realitzat a Cuba per Juan Padrón. També Mafalda va arribar a les pantalles televisives de la mà de D.G Produccions. En 1998 Quino va rebre el premi B’nai B’rith Drets Humans. L'11 de desembre de 2000 la Universitat d'Alcalá de Henares li va concedir el premi Quevedos d'Humor Gràfic “per la seua significació social i artística”. En 2004, d'altra banda, es va celebrar el mig segle de trajectòria de l'humorista, que entre altres reconeixements va incloure la concessió del títol de “il·lustre *bonaerense”, concedit per la Legislatura de la capital argentina. Al maig de 2014, rebia el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.

   El pare d'una de les xiquetes més famoses de tot el món ens deixava orfes el 30 de setembre de 2020, sota la mirada atenta de Mafalda, encara d'actualitat, per a recordar-nos els rols de gènere, les desigualtats entre nord i sud, l'explotació laboral i molt més. I sempre, amb aqueix dosi d'humor per a fer el viatge molt més suportable. Gràcies per tant.