«Any rere any cremen els nostres boscos i pensem que podria evitar-se»

    El Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI) assegura estar altament preocupat pels diferents incendis forestals que s'estan succeint aquest estiu i que estan provocant danys i pèrdues de biodiversitat irreparables. «Està sent un estiu tràgic en el que a incendis forestals es refereix i cada vegada serà pitjor perquè les onades de calor i la sequera es van agreujant progressivament per tota Espanya i per tota Europa a causa del canvi climàtic», afirmen. «Any rere any cremen els nostres boscos i pensem que això podria evitar-se» declaren des de l'organització. 

   Des de CERAI expliquen que el paisatge mediterrani ha sigut produït o modificat per l'activitat humana i per això la seua gestió i manteniment són claus per a previndre, entre moltes coses, els incendis. «Aquest tipus de bosc s'ha dissenyat des de fa desenes de milers d'anys a través de l'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal, superant fins i tot les taxes de biodiversitat del paisatge d'antany», relaten. «L'ésser humà el va anar manejant i modelant en funció de les seues necessitats i ara no es pot abandonar a la seua sort, és necessària una gestió i planificació per a mantindre la muntanya cuidada i en valor. No obstant això, l'abandó del món rural ha implicat l'abandó de la superfície agrària, per tant, l'abandó de la gestió forestal i de la ramaderia», afigen. 

  L'organització apunta a aquest desistiment com un dels principals problemes en la prevenció dels incendis forestals. Expliquen que «els llocs en els quals es cultivava cereal o eren boscos diversos, hui dia s'han transformat en una massa forestal d'escàs valor», per la qual cosa «bàsicament és combustible que afavoreix la transmissió de les flames sota les copes i fa que els focs siguen imparables o virulents». A més, l'entitat critica la reforestació poc meditada que es realitza. «La reforestació d'espais naturals s'usa com a contraprestació empresarial per l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, sense que hi haja suficient planificació i inversió en conservació i selecció d'espècies autòctones que afavorisquen la biodiversitat», afirmen.

  En l'actualitat es manté l'activitat agrosilvopastoral amb la ramaderia extensiva i el pasturatge, però en menors dimensions, perquè la cabanya ramadera en extensiu ha disminuït en més del 70% i «la continuïtat de l'activitat està en perill», asseguren des de CERAI. Precisen que són moltes les causes: la baixa rendibilitat que no promou el relleu generacional, la dificultat d'accés a pastures naturals, les traves burocràtiques, una alimentació cada vegada més dependent de pinsos i no de les pastures, les poques ajudes directes o pagament per serveis ecosistèmics, etc. No obstant això, «aquesta ramaderia extensiva, que depén dels recursos naturals locals i estacionals, gestiona els paisatges tradicionals mantenint-los nets i afavoreix l'economia circular. A més, fa ús de les races autòctones i està vinculada a elevats índexs de benestar animal i a una carn de gran qualitat», agreguen.

Millor previndre que curar

   «Millor previndre que curar hauria de ser la màxima de les polítiques de gestió forestal», afirmen des de CERAI. El pressupost en equipaments per a l'extinció i les despeses i esforços i en equips humans per a controlar els incendis són cada vegada majors, no obstant això, la inversió en treballs preventius forestals i agraris és cada any menor. «Sorprén conéixer que mantindre una hectàrea de muntanya amb bestiar és 10 vegades més econòmic que esbrossar amb maquinària», relaten des de CERAI. «Les polítiques de prevenció d'incendis són pobres i poc eficients, els seus resultats són a mig llarg termini, una cosa potser no gaire atractiva per a la campanya d'una candidatura política, però la pèrdua de biodiversitat i el mal mediambiental, són conseqüències irreparables a curt, mitjà i llarg termini si mai es fa res sobre aquest tema», denuncien des de l'entitat.

  Des de la ONGD fan diverses propostes per a previndre els incendis i fer una millor gestió del pressupost públic. D'una banda, plantegen que la primera línia d'acció és el pagament per serveis ecosistèmics per a la ramaderia extensiva, agricultura familiar i foment de models de gestió forestal sostenible. Això inclou recuperar i promocionar la ramaderia extensiva, pastoral i transhumant, fomentar l'autosuficiència en la producció de pastures i farratges, ajudes directes al pasturatge extensiu, de prevenció d'incendis i custòdia del territori en zones d'alt valor natural i espais naturals protegits.

  D'altra banda, ressalten la necessitat de posar en marxa polítiques serioses d'incorporació al sector agrosilvopastoral clarament diferenciat de l'industrial i intensiu, amb mesures com l'exigència d'un etiquetatge i publicitat transparents, així com la prohibició de l'ús d'imatges que no representen el producte ni la marca. Finalment, des de CERAI opinen que «és necessari posar en marxa una llei d'estructures agràries que reconega el valor social de la terra agrícola i que advoque per la seua recuperació, destinant un pressupost seriós per a això i creant estructures territorials de gestió. Per a això, s'ha de valorar correctament la producció d'aliments i generar segells d'agricultura de muntanya i de ramaderia extensiva, que identifique i diferencie a aquests productes, així com fomentar els mercats artesanals i tallers formatius per a la transformació i la diversificació».