Lucerito de las Marismas inaugura la primera edició del festival 'Panorama Flamenco' de València

   L'artista valencià Lucerito de las Marismas inaugura la primera edició del festival 'Panorama Flamenco' de València, que se celebrarà del 5 de novembre al 17 de desembre a la sala 16 Toneladas (Carrer Ricardo Micó, 3, València). Aquesta primera edició del festival 'Panorama Flamenco' naix del cicle homònim, que es realitza des de fa uns anys en el Teatre Talía de València, per a delit dels amants del flamenc, que cada temporada poden gaudir dels millors artistes flamencs a nivell nacional. 

   Lucerito de las Marismas actuarà el pròxim 5 de novembre a les 19h en 16 Toneladas. Des que als 17 anys es va traslladar a Madrid i va començar a treballar com a ballarí per a diferents cantants i cadenes de TV, Lucerito de las Marismas s'ha xopat de diferents codis artístics sobre l'escenari, tant del flamenc com d'altres disciplines. És ací on podem apreciar les seues influències entre el cabaret i el canalla, perquè versiona tant la mítica cançó espanyola com altres temes més pròxims al pop, sense que per això es perda l'arpa i la sensibilitat del flamenc en cantar. I és que està acompanyat de professionals de primera línia. Si hui dia cantar una cobla en els escenaris sembla una cosa quasi transgressora, aquest cantant emergent valencià aconsegueix la fusió perfecta entre música, paraula i dansa espanyola. 

  El grup Maruja Limón presentarà el seu nou tercer disc 'Vidas' (Satélite K, 2022), a les 19:30h el 19 de novembre, un original compendi de peces vitalistes que conserven la seua especial combinació de flamenc fusió, pop i ritmes llatins. Des del seu debut, el quintet femení ha rebut guardons com a 'Artista Revelació' en els Premis ARC 2018, i han conquistat els escenaris de prestigiosos festivals com Eurosonic (Holanda), Sziget Festival (Hongria), Trans Musicales (França), Maré de Agosto (Portugal), Pirineos Sur, Festival Cruïlla, Festival Actual, Mil·lenni, MMVV, entre altres. 

   El 27 de novembre a les 12.30h, el flamenc es fusionara amb altres estils gràcies al trio format per Benavent, Di Geraldo i Pardo Benavent és un contrabaixista que va partir del rock progressiu; Pardo, un madrileny que pugnava per convertir-se en músic de jazz i Di Geraldo, un asturià nascut en Tolouse i criat en el punk més irat. El trio es va formar quasi de casualitat, ja que va sorgir en una actuació accidentada a Barcelona. Estava previst que actuaren molts més instrumentistes, però van anar fallant i es van quedar solos. “Decidim eixir i ens va agradar tant que així ens quedem”, recorden. Durant una llarga i fructífera carrera, que com a trio supera ja les dues dècades, han format part de múltiples projectes i col·laboracions, tant junts com per separat. Pardo i Benavent es van enrolar en el mític sextet del guitarrista Paco de Lucía, mentre que Tino va arribar a gravar amb Camarón de la Isla. Convertits en referent de la fusió del jazz i el flamenc, reconeixen que aquest és “el seu territori comú” encara que provinguen d'altres estils musicals. El trio ha gravat tres discos: el primer, en directe, en 1999, titulat 'El concierto de Sevilla'. L'últim d'ells titulat 'Flamenco leaks', editat fa dos anys i que pren el relleu de 'Sin precedentes'  (2010), és “un homenatge a l'art jondo”. Gravat en una setmana en un estudi d'Astúries, el defineixen com un treball molt espontani i “amb aire anyenc” en el qual es van deixar portar per la improvisació en temes com 'Pocopop', 'Indie' i les seues adaptacions de 'La leyenda del tiempo' i 'Soy gitano', totes dues cançons popularitzades per Camarón i ja convertides en himnes.

  El festival també comptarà amb la presència del gran Tomasito amb la seua gira “Ciudadano Gitano”, que inclou a tota la seua banda al complet: dues guitarres, bateria i baix, el 7 de desembre a les 23.00h. Tomasito no necessita molta presentació. Resultaria complicadíssim sintetitzar en unes poques línies la trajectòria d'aquest artista genial que s'atreveix a respirar amb tanta llibertat al compàs del seu temps, a decantar aqueixa mescla tan personal i inconfusible de flamenc, rumba, rock “n” roll, funky, i fins i tot, hip hop en àlbums com ”Azalvajao” o en el recopilatori dels seus Grans èxits ”Ciudadano Gitano”.

   El fermall final, 17 de desembre a les 19:30h, a aquesta primera edició del festival el posarà el cantaor Miguel Flores Quirós, més conegut com 'El Capullo de Jerez', un dels escassíssims cantaors paios que embogeixen al públic gitano. El seu domini del cante no es limita als pals festers que tan popular li han fet, i en els seus concerts dona sempre fe d'això. Posseeix a més una presència escènica de les quals no s'obliden. 'El Capoll de Jerez' tanca els secrets del flamenc més ranci. És un artista a la vella usança, format des de xiquet a l'escola de la vida i cantaor les vint-i-quatre hores del dia. Un intèrpret absolutament personal, a qui es pot identificar, sense cap mena de dubte, quasi abans que comence a temperar-se. Posseeix el genuí soniquete de la seua terra, però aborda els cantes d'una forma que li diferencia amb claredat de tots els seus paisans. Com els grans creadors, ha encunyat un segell propi. En el panorama flamenc de començaments del segle XXI, cada vegada més monocorde, El Capullo resulta un personatge feliçment incatalogable.

   Els seus primers records musicals els té amb grans com a Terramoto, Tio Borrico o La Paquera. Assegura que les seues lletres i les seues músiques ixen de la vida. Està completament d'acord amb El Sordera, venerable patriarca del cante de Jerez, qui assegura que «per a saber d'això, cal vetlar». De Jerez pels quatre costats, se sent orgullós d'haver heretat en la sang el particular ritme que s'imprimeix a la buleria en la seua terra. Pocs flamencs estan tan passats de compàs com El Capullo i tenen aqueixa capacitat natural de quadrar sempre a la perfecció els terços. I a l'hora de ballar, tampoc cal perdre-ho de vista. «Nostre cante és diferent al de qualsevol altre lloc», afirma. «I amb el ball pansa igual, ací no sols zapateamos, movem les mans, el cos…» Després de quasi tres dècades de rodatge professional, adquirint pòsit en centenars de festes i reunions, es troba en el millor moment de la seua carrera. Sap que ha arribat el moment de fer el seu gran salt professional i està més centrat que mai. Admirat i volgut per tots, però hi ha algú que tenia vertadera feblesa per ell, i aqueix era el mateix Paco De Lucía, qui deia: 'l'art i la música no són de ningú. Si ho portes d'endins, perquè p’alante.'

   Articles relacionats: 

Duquende: “el flamenc es pot adaptar a totes les músiques”